Vaig recuperar els meus records passats quan em va colpejar el cap una roca. Sóc Katarina Claes, la filla de vuit anys d'un duc. Mentre estava embolicada en un malson febril, en què la núvia del príncep estava decidida, m'he adonat que aquest món és un joc otome de la meva vida anterior. A més, m'he convertit en la dolenta que va interferir amb el romanç dels objectius de captura... Si l'heroïna tingués un final feliç, m'exiliaria, però si ella tingués un mal final, jo seria mort per l'objectiu de captura... No tinc final feliç?! Per què és tot dolent?! D'alguna manera he d'evitar el final de la destrucció i arribar a la vellesa en pau!!!
