Hola, hola i hola

"Hola, Yoshi-kun. Crec que ets..."

Escoltar aquella veu per primera vegada em va aturar. De camí a casa de l'escola. Al terreny de joc de la nostra secundària, i a la llibreria de davant de l'estació. I després al solar buit on dormia el gat blanc. Shiina Yuki, la noia estranya que d'alguna manera ho sabia tot sobre mi, sempre s'acostava a mi així.

Vam riure, plorar, enfadar-nos, agafar-nos de la mà. Una i altra vegada, vam repetir aquells records que desapareixen i promeses efímeres. Per això no ho vaig saber mai. Mai vaig saber el valor dels somriures de la Yuki ni el significat de les seves llàgrimes. Ni tan sols el sentiment singular que hi ha darrere dels seus molts "Encantat de conèixer-te".

Aquesta és una història captivadora i desgarradora de reunions i separacions.