Encara que sóc la vil·la, em convertiré en l'heroïna!

No vaig poder superar l'assetjament i em vaig treure la vida, però em vaig reencarnar amb l'agressor? L'autor és l'heroïna, la Florre, i jo la dolenta, Dahlia, que morirà horriblement. "Van dir que ets un dolent sense sang ni llàgrimes, però a diferència dels rumors, sovint veses llàgrimes". "La vostra altesa s'ha de creure totes les tonteries de què parlen els idiotes, eh?" Gran Duc de Cervià, mig germà del protagonista Mascle i que després serà castigat per traïció. Es va acostar a mi. No puc perdre l'home que serà el meu millor aliat. "Altesa, es casaria amb mi?" "Ara... què has dit?" "I venjar-se junts". Una situació semblant, un final fix. L'heroïna no és l'única que coneix el final de la novel·la. Vaig prendre un llarg i ardu camí de venjança.