Ar – Estiu oblidat

El record a la finestra, la verdor balancejant
— Aquell estiu passat, ja perdut —
Una sola llàgrima mou el cor, llavis petits i xiuxiueigs suaus
— Aquest món és preciós —
Aroma dolça, suau calidesa, que et guarda suaument mentre dorms amb el teu innocent. somriu
— Aquí… … esperant —
Perquè et tinc a tu, i aquest record… guardant-me.